Assaig, Lectures crítiques, Literatura de dones

Messaouda, de Abdelhak Serhane

June 29, 2018

S’aproxima la Fira del Llibre de París i, com vaig prometre, va presentar un segon llibre marroquina, però en aquesta ocasió parlaré d’un creador contemporani viu. No obstant això, com no m’agrada dur a terme les coses com a tots els altres, vaig decidir explicar-los sobre un creador que no va ser convidat. De fet, entre els 34 escriptors marroquins convidats, no hi haurà cap Abdelhak Serhane a París.

El primer que em va marcar en llegir “Messaouda” de l’escriptor marroquí Abdelhak Serhane és que la història es es veu estranyament a la qual compte Mohammed Choukri en el seu llibre “Li pain nu”. Així, en els dos llibres podem trobar la detestació del pare, en els dos llibres podem trobar moltes situacions de sexe, en els dos llibres parlem de la pobresa, en els dos llibres es parla, en el fons, de la independència del Marroc. No obstant això, el llibre de Abdelhak Serhane és bastant menys violent que el de Mohammed Choukri, encara que algunes vegades sigui igual de cru. Fins i tot estic començant a preguntar-me si la crònica de Abdelhak Serhane no és tan autobiogràfica com la que compta Mohammed Choukri. Com haureu comprès, “Messaouda” explica la història, a través dels ulls d’un nen que acaba convertint-se en home, d’una família pobra, maltractada per un pare tirànic, i on les dones només tenen un paper secundari. Aquests últims només s’usa per oferir a llum i per oferir excitació, naturalment és a prop de “Messaouda”, la prostituta del poble visitada a tot arreu pels homes dels voltants, que el nen es farà home. Així, aquesta novel·la compte la destinació i la supervivència d’un país, però també la d’una família pobra de la regió d’Azrou. El narrador és un nen enfadat que es transforma en un jove insubordinat, un jove que repudia la seva condició, la seva història diària … Aquest últim és testimoni i relator d’un país que està modificant, un país que avança cap a la independència. “Messaouda” parla d’un món despietat i dinàmic. El text està realment ben redactat …

Jo era el desafortunat de la terra, l’arriscat que calia apartar, apartar sigui com sigui, que calia sotmetre. I jo era el més feble.
Vaig passar tots els dies de Déu assegut en un vestit de sastre sobre una estora humida i nauseabunda, atapeït amb els altres nens del veïnat, ruc, pegant amb el puny tancat la àrea de la taula polida, plorant silenci, repetint el mateix mecànicament centenars de ocasions, tolerant martiri ….

De fet, l’escriptura de Abdelhak Serhane és molt atraient. Messaouda “té moltes especificacions i metàfores.” Messaouda “és el tipus de llibre que es pot citar fàcilment. Mentre ho llegia, em vaig dir moltes vegades que podia citar un o altre passatge per la meva crítica. De fet, només vaig tenir la vergonya d’escollir . no obstant això, l’estil de Abdelhak Serhane no és només això … Així, el creador marroquí ritme seva crònica d’una forma diferent a tot el llibre. a l’inici, els capítols són curts i alterats i és també en aquest primer terç on es mostren els passatges més crus i explícits. l’estil és molt directe, el que no es fa per disgustar. Llavors el ritme s’alenteix i aconsegueixes un capítol molt extens. Finalment, l’escriptura de Abdelhak Serhane torna a accelerar-se, però tot i que els passatges sexuals segueixen presents, són menys opressius, menys crus … no obstant això, l’estil del creador és captivador. de fet, no puc esperar a tenir la seqüela, perquè hi ha una seqüela d’aquesta novel·la anomenada “Narr ow Street Children “.

Què et es veu això? ¿Potser vostè coneixia aquesta novel·la? Té altres autors marroquins per aconsellar-me?

You Might Also Like

No Comments

Leave a Reply